jueves, 12 de junio de 2008

Ja a casa


Bé, ja amb més calma i més temps, comunico que ja ha nascut la Isabella, el dia 27 de maig a les 10.05 h del matí. Va pesar poquet, 2800 i media 49 cm. LLarga i seca, fins el punt que tota la roba era enorme!!!.

Gràcies a Dèu menja molt bé, dorm, i fa les seves necessitats correctament, és a dir, menja caga i dorm. Sempre de llet materna, i esperem que duri.

Doncs res, estem començant una nova vida amb dos filles i acostumant-nos al tràfeg que comporta. Per el moment bé, encara que la Maria té la tendència a fer-me una mica la punyeta, jejeje, però ja li passarà, espero.

Jo m'estic recuperant força bé de la cesàrea i a tirar endevant, gracies al meu marit, el Paolo, que m'ajuda força amb les coses de la casa i amb la Maria.

Us poso una foto de la nena

martes, 8 de abril de 2008

Sentit de culpabilitat

Aysss, ahir em va passar una cosa terrible amb la Maria, la meva filla, que em fa sentir una mica extranya.
Com cada dia, sortim de la guarderia cap a casa, i la nena decideix escapar i començar a còrrer pel carrer. Nàpols no és precisament una ciutat on es respecti molt les normes de seguretat en el trànsit. La meva por, era que la agafès un cotxe o una moto.
Ja em veieu a mi, amb panxa de quasi 8 mesos, corrent, i quan l'anxampo, es posa a cridar com una boija, i la meva reacció va fotre.li un mastegot a la boca, pero sense intenció de fer-li cap mal, amb la mala llet que li vaig donar massa fort i li vaig fer un tallet al llabi amb les seves dentetes.
Li va sortir una mica de sang....ufff quin mal rato, la veritat, em vaig sentir tant malament que encara em dura l'amargor dins.
Us ha passat alguna cosa semblant???

miércoles, 27 de febrero de 2008

Alegria alegria

Bé, fins ara aquest blog tenia un aire una mica trist, però comprensible donat el moment que estava passant en la meva vida, tot i esperant un fill,
Bé, ahir, mentres estava pensant em va venir una mica de plorera i el meu marit-amic, en va preguntar. Per què plores? Que puc fer ? Que vols?. Jo en aquell moment li vaig dir, res em pots donar que em faci passar aquest moment, la meva mare no la pots fer venir. Ell em va abraçar i em va dir: La mamma no la puc fer venir, pero tu pots fer venir al món una cosa molt important, una nena que et dirà mamma a tu. LLavors em vaig posar a riure i entre mi vaig pensar. Quina raó més gran té.
El sentir en aquests moments com una vida es mou dins teu, és fantàstic i pot fer oblidar de cop les penes que un porta dins.
Així que : alegria alegria alegria!!! com diu aquella cançó.
Per això us convido a que vinguèu aquest estiu a Nápols per veure'm doncs jo no vindré per l'estiu i que coneguèu a la meva nova filla.
Us espero!!!!

miércoles, 20 de febrero de 2008

Tornemi

Hola de nou
Ja, ja sé, feia molt temps que no escribia, però ja sabrèu alguns que la meva mare finalment descansa en pau. I jo, entre una cosa i l'altre, encara estic paint el fet. Vaig haver de viatjar tota sola a Barcelona amb presses, amb la meva panxa, amb els nervis, per arribar a temps...bé, no cal que expliqui més.
Bé, ara no cal res més que assimilar els fets de estar sense pares i fer-me forta per tirar endevant a les meves filles. Doncs ara resulta que porto una altra nena. Li posarem el nom d'Isabella, una mica italià i en honor a la meva germana gran, que pobreta sembla que li fa més de iaia que de tieta, jeje, encara que sé que ho fa de tot cor.
Jo us vaig llegint els blogs i les cosetes de cada un, i veig que no pareu.
Jo ara començaré a preparar l'habitació per totes dues, vull fer uns dibuixos a les parets amb ninos, cabretes i coses d'aquestes. Montar el llitet per MAria i la cuna per l'Isabella. En fi, que estaré una mica entretinguda.
Ja esperant la Setmana Santa per tornar a Barcelona, encara que aquesta vegada aniré a Tarragona, doncs a l'estiu no vindrem perque la Isabella serà molt petitona per viatjar.
Per cert Cinta, com va l'embaràs??. Espero veurens