Alegria alegria

Bé, fins ara aquest blog tenia un aire una mica trist, però comprensible donat el moment que estava passant en la meva vida, tot i esperant un fill,
Bé, ahir, mentres estava pensant em va venir una mica de plorera i el meu marit-amic, en va preguntar. Per què plores? Que puc fer ? Que vols?. Jo en aquell moment li vaig dir, res em pots donar que em faci passar aquest moment, la meva mare no la pots fer venir. Ell em va abraçar i em va dir: La mamma no la puc fer venir, pero tu pots fer venir al món una cosa molt important, una nena que et dirà mamma a tu. LLavors em vaig posar a riure i entre mi vaig pensar. Quina raó més gran té.
El sentir en aquests moments com una vida es mou dins teu, és fantàstic i pot fer oblidar de cop les penes que un porta dins.
Així que : alegria alegria alegria!!! com diu aquella cançó.
Per això us convido a que vinguèu aquest estiu a Nápols per veure'm doncs jo no vindré per l'estiu i que coneguèu a la meva nova filla.
Us espero!!!!