Començant un dol

Ja sé que potser per altres sigui un pal llegir aquestes coses, però són les coses que un ha de treure de dins com pot.
Ja fa molts anys que la mama està malalta, aquells que em coneixèu ja ho sabeu.
Bé, ara em dono conte que començo a realitzar el dol de la mare, doncs he sabut que no està gaire bé, i que en qualsevol moment pot mancar del nostre costat.
De lluny s'accentua tot molt més, sembla que un no fa res, sembla que estigui tradint, que no dongui el que pot, de que no arribaràs a temps per res.
Però no es cert, un des de lluny pensa més potser, pero no vol dir que no faci res, moltes vegades alguns que estan més a prop fan menys o gens.
Aquests dies m'estan passant pel cap molts records i ric o ploro.....ric perque m'enrecordo amb alegria i ploro perque els recordo amb nostalgia. I llavors penso...."espero que la MAria tingui també aquests records quan jo manqui...espero donarli tot el que m'han donat a mi".
Quan estudiaba i es tractaba aquest tema, "el dol", no imaginava com es realitzava realment. Era molt bonic parlar, especular amb possibles casos, pero ja dic jo...la realitat supera sempre la ficció.
Espero no haver molestat a ningu.