martes, 6 de noviembre de 2007

Tradicions i anyorançes

Bé, feia molt temps que no escribia al meu blog, pero han estat coses de força major. He tingut que estar de repòs, doncs sembla que arriba un germanet o germaneta per la MAria, i estan amb perdues e injeccions no és que tinguès moltes ganes d'escriure.
Veient i llegint altres blogs, m'he adonat del que em manca el meu pais, les meves tradicions. No és fàcil viure en una pais totalment diferent al nostre.
Ho dic en serio, veient algunes fotos de la castanyada, de trobades, de paelletes, uffffffff. Enveja pura i dura, pero amb nostalgia.
He vist algun escenari conegut on he passat molt bons moments, i la veritat, es troben a faltar.
A vegades, penso que la manera que tenim de ser els espanyols....catalans, digues com vulguis és una manera molt sencilla, sense complicacions, tal com raja.
Aqui a Italia són massa cerimoniosos, una tovalla de paper ni bojos....sempre té que ser tot a lo más de lo más. Es potser per això que a vegades m'ofego en aquest pais.
Us trobo a faltar a tots

1 comentario:

Cinta dijo...

Hola Ester!!!!!!!! M'alegro que tornis a escriure al bloc, això deu voler dir que ja estas millor. Entenc perfectament que anyores el teu país, jo no se si prodria fer el que tu.
Lo de vestir a Maria de castanyera: tot un puntaso!
Felicitats pel teu 42 aniversari, esteu molt guapos a la foto.
Per cert, m'agrada molt el "new look" del bloc, es molt més alegre.